El PIB (Producte Intern Brut) es el valor monetari dels bens i serveis finals produïts per una economia en un període determinat. EL PIB es un indicador representatiu que ajuda a mesurar el creixement o decreixement de la producció de bens i serveis de les empreses, únicament dintre del seu territori. Aquest indicador es un reflex de la competitivitat de les empreses.
Indica la competitivitat de las empreses. Si la producció de les empreses no creix, significa que no se està invertint en la creació de noves empreses, i per lo tant, la generació de llocs de treball tampoc creix al ritme desitjat.
Un creixement del PIB representa majors ingressos per als governs via impostos. Si un govern desitja majors ingressos deurà potenciar les inversions directes a les noves empreses i potenciar les condicions per a que les empreses que ja existeixen continuïn creixent.
La formula més senzilla per calcular el PIB és la següent:
PIB = C + I + G + X – M
On C es el valor total del Consum de tothom empreses i persones. I és la Inversió de tots. G és la despesa pública que fan les administracions públiques. X és el valor total de les exportacions a l’estranger. M el valor de les importacions de l’estranger.
Per tant, quan més és consumeix més creix el PIB i per tant més creix l’economia. Quan més s’inverteix més creix l’economia. Quan més despesa pública hi ha més creix l’economia. I quan el saldo de les exportacions (lo que venem a l’estranger) és superior a les importacions (lo que comprem a l’estranger) és positiu més creix l’economia.
Quin és el problema? Que les administracions públiques per fer més despesa pública tenen que pujar els impostos. Si pugen els impostos les rendes que tenen tant les famílies com les empreses disminueixen. Al tenir menys diners les empreses i les famílies deixen de gastar per que no tenen diners i per tant no consumeixen tant lo que far baixar el PIB. Si baixa el consum les empreses venen menys. Si les empreses venen menys fan dos coses, per suposat deixen de invertir més i no creixen, i segona i més important comencen a acomiadar treballadors per reduir despeses. Si s’acomiaden treballadors augmenta l’atur, encara és consumeix molt menys i és té que augmentar molt més la despesa pública ja que és té que pagar molt més atur. I més despesa pública torna a demanar un nou augment d’impostos. I entrem en un bucle negatiu, on el circuit torna a començar.
El secret és el creixement del PIB, via tot lo contrari, fomentar noves inversions i potenciar les condicions per a que les empreses que ja existeixen continuïn creixent. Com? Via polítiques fiscals flexibles, agilitat dels tràmits administratius, liquidació dels deutes pendents de l’administració a Pimes, reorganització professional de les administracions i eliminació de despeses públiques no necessàries caducades, polítiques per facilitar l’obertura del mercat laboral, competitivitat empresarial via millora de la qualitat del servei i access al crèdit.
Indica la competitivitat de las empreses. Si la producció de les empreses no creix, significa que no se està invertint en la creació de noves empreses, i per lo tant, la generació de llocs de treball tampoc creix al ritme desitjat.
Un creixement del PIB representa majors ingressos per als governs via impostos. Si un govern desitja majors ingressos deurà potenciar les inversions directes a les noves empreses i potenciar les condicions per a que les empreses que ja existeixen continuïn creixent.
La formula més senzilla per calcular el PIB és la següent:
PIB = C + I + G + X – M
On C es el valor total del Consum de tothom empreses i persones. I és la Inversió de tots. G és la despesa pública que fan les administracions públiques. X és el valor total de les exportacions a l’estranger. M el valor de les importacions de l’estranger.
Per tant, quan més és consumeix més creix el PIB i per tant més creix l’economia. Quan més s’inverteix més creix l’economia. Quan més despesa pública hi ha més creix l’economia. I quan el saldo de les exportacions (lo que venem a l’estranger) és superior a les importacions (lo que comprem a l’estranger) és positiu més creix l’economia.
Quin és el problema? Que les administracions públiques per fer més despesa pública tenen que pujar els impostos. Si pugen els impostos les rendes que tenen tant les famílies com les empreses disminueixen. Al tenir menys diners les empreses i les famílies deixen de gastar per que no tenen diners i per tant no consumeixen tant lo que far baixar el PIB. Si baixa el consum les empreses venen menys. Si les empreses venen menys fan dos coses, per suposat deixen de invertir més i no creixen, i segona i més important comencen a acomiadar treballadors per reduir despeses. Si s’acomiaden treballadors augmenta l’atur, encara és consumeix molt menys i és té que augmentar molt més la despesa pública ja que és té que pagar molt més atur. I més despesa pública torna a demanar un nou augment d’impostos. I entrem en un bucle negatiu, on el circuit torna a començar.
El secret és el creixement del PIB, via tot lo contrari, fomentar noves inversions i potenciar les condicions per a que les empreses que ja existeixen continuïn creixent. Com? Via polítiques fiscals flexibles, agilitat dels tràmits administratius, liquidació dels deutes pendents de l’administració a Pimes, reorganització professional de les administracions i eliminació de despeses públiques no necessàries caducades, polítiques per facilitar l’obertura del mercat laboral, competitivitat empresarial via millora de la qualitat del servei i access al crèdit.
