Suposem que tinc cinc mil euros estalviats, que per cert, és molt suposar. Tinc varies opcions per fer amb ells:
· Baixar l’hipoteca que m’ofega i reduir una miqueta la quota mantenint els anys que em queden per pagar (a mi, als meus fills, als meus nets i crec que besnéts), però tinc el dubte de fer-ho ja que tot indica que el famós Euríbor pujarà de nou i per tant la meva quota tornarà a pujar i en canvi el meu sou no i per tant necessitaré aquests estalvis per sobreviure.
· Puc invertir en borsa, comprant algun tipus d’accions no molt arriscades, que em permetin treure algun tipus de rendibilitat, però tinc el dubte de fer-ho ja que com és tant especulatiu el mercat financer i hi ha tants interessos dels que realment tenen molts diners que no se si fer-ho. Per que imaginem que compro accions a parts iguals dels dos principals bancs del país per que puc considerar que són molt segurs i de cop necessito els diners i en aquell moment degut a l’especulació els meus cinc mil euros ja no són cinc mil si no que a lo millor són tres mil, em faria pols perdre lo que s’ha trigat anys en aconseguir.
· Puc ficar-ho en un compte d’estalvi que em doni un ú per cent un dos com a molt, i que no em penalitzes si els necessito treure; trauria de rendibilitat més o menys a l’any uns cent euros bruts als quals tindria que descomptar impostos i en el seu cas les comissions bancàries, però tinc el dubte de fer-ho ja que segons diu tothom molts bancs poden desaparèixer ja que tenen molts deutes i els números que presenten no són del tot reals. I si ve un nou corralito i el meu banc rebenta i ho perdo tot. Em tornaria a fer pols perdre lo que s’ha trigat anys en aconseguir.
· Per últim tinc l’opció de comprar-me un mitjó (només un) per 0,30 cèntims d’euro i no fa falta que sigui molt gran, mitjó mida nen ja em serviria i agafar els quatre mil nou cents noranta- nou euros amb setanta cèntims que em queden i ficar-los dintre del mateix i amagar-los en un racó molt discret de casa. I almenys sabre lo que tinc.
Crec que faré això últim per que actualment és molt complicat per un petit estalviador saber que fer amb els diners, ja que et poden fer un joc de mans i volatilitzar-los.
· Baixar l’hipoteca que m’ofega i reduir una miqueta la quota mantenint els anys que em queden per pagar (a mi, als meus fills, als meus nets i crec que besnéts), però tinc el dubte de fer-ho ja que tot indica que el famós Euríbor pujarà de nou i per tant la meva quota tornarà a pujar i en canvi el meu sou no i per tant necessitaré aquests estalvis per sobreviure.
· Puc invertir en borsa, comprant algun tipus d’accions no molt arriscades, que em permetin treure algun tipus de rendibilitat, però tinc el dubte de fer-ho ja que com és tant especulatiu el mercat financer i hi ha tants interessos dels que realment tenen molts diners que no se si fer-ho. Per que imaginem que compro accions a parts iguals dels dos principals bancs del país per que puc considerar que són molt segurs i de cop necessito els diners i en aquell moment degut a l’especulació els meus cinc mil euros ja no són cinc mil si no que a lo millor són tres mil, em faria pols perdre lo que s’ha trigat anys en aconseguir.
· Puc ficar-ho en un compte d’estalvi que em doni un ú per cent un dos com a molt, i que no em penalitzes si els necessito treure; trauria de rendibilitat més o menys a l’any uns cent euros bruts als quals tindria que descomptar impostos i en el seu cas les comissions bancàries, però tinc el dubte de fer-ho ja que segons diu tothom molts bancs poden desaparèixer ja que tenen molts deutes i els números que presenten no són del tot reals. I si ve un nou corralito i el meu banc rebenta i ho perdo tot. Em tornaria a fer pols perdre lo que s’ha trigat anys en aconseguir.
· Per últim tinc l’opció de comprar-me un mitjó (només un) per 0,30 cèntims d’euro i no fa falta que sigui molt gran, mitjó mida nen ja em serviria i agafar els quatre mil nou cents noranta- nou euros amb setanta cèntims que em queden i ficar-los dintre del mateix i amagar-los en un racó molt discret de casa. I almenys sabre lo que tinc.
Crec que faré això últim per que actualment és molt complicat per un petit estalviador saber que fer amb els diners, ja que et poden fer un joc de mans i volatilitzar-los.
1 comentarios:
Despres de molt pensar crec sincerament, que la opció del mitjó és la mes adient. Es evident que és la mes segura i tal com van les coses, una de les rendibilitats finacero-fiscals mes altes.
Publica un comentari