dilluns, 8 de febrer de 2010

PACTE LABORAL. PER A QUI?

Tinc la sensació de que si algun dia s’aprova el pacte laboral maquillat que actualment s’està presentant en tots els mitjans de comunicació com un gran acord entre totes les parts i la gran salvació del món, crec que ja no quedaran treballadors ni empresaris a qui aplicar-ho.
A la velocitat que augmenta l’atur i la profunditat del deute de les administracions, juntament amb les decissions de la futura pujada de impostos, la creixent aplicació de creditors concursals dels petits i mitjans empresaris per ofegament creditici i ,com no, la fuita i la barra lliure per part de les administracions a les acceptacions d’acomiadaments de grans empreses perque puguin anar cap a mercats de mà d’obra més barata aprofitant la paraula crisi i les convulsions del mercat, buscant aquestes mantenir actualment els mateixos beneficis fixats i previstos anteriorment.En un mercat capitalista on la maximització del benefici és el fi buscat i legitim per les empreses, el paper de l’administració té que ser més eficaç en la defensa dels drets dels treballadors, en aquests cas, no són drets que poden defensar les tesis sindicals, sino que són drets de defensa de creixement de pais, de creixement econòmic de pais, el treball fa creixer i dirigeix. No és una bona mesura incrementar impostos en un moment que la població treballadora, la qual comença ha ser una espècie en extinció és la que està soportant la pressió econòmica del mercat i ja li costa respirar. L’objectiu no és acabar d’ofegar al que permet respirar. L’objectiu és la defensa de les feines actuals i la creació de noves feines. Actualment parlar de pensions, vegueries i altres histories és fantastic per qui no sap com solucionar els problemas reals que preocupen a tots, desviar l’atenció dels problemes no és la solució perque continuen existint i cada vegada si no és solucionen és fan grans i més grans. I si no sap fer-ho doncs a casa i que passi el següent.