Mirant el retrovisor nomès per avui amb el compromís de no tornar-ho a mirar, actualment amb un cap més fred,ordenant perfils muntanyencs dels sentiments, sensacions, decepcions, desil·lusions i alliberaments; tot plegat analitzat considero ara que es va deixar llançar tot, es va deixar perdre i abandonar. I en aquesta vida, segons que, el temps et fa adonar del valor de tot plegat i la gran llàstima de haver-ho deixat, de no haver valorat suficientment el que, el com i el qui; però això, si un no és conscient en el moment que el viu desprès normalment és massa tard. Deixo de mirar el retrovisor i torno a mirar cap endavant a veure que em depara de nou el camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada